Vacances! Llàstima que curtes

Doncs si... amb el què ha tardat a arribar el setembre i lo ràpid que m'han passat les vacances! Com de normal hem reservat un dies per trobar-nos amb els nostres amics del WOW (World of Warcraft), hi ha de tot, 3 anglesos, un norueg i un estonià! Després perquè diguin que els jocs on-line són dolents per les relacions personals, que et mantenen aïllat del món, O.o. Aquí estem tots... un dia abans de marxar tots a cap a Calella, de càmping... ha estat genial, llàstima que curt i puc garntir de que tots ens ho hem passat molt bé... les vistes des dels bungalows que vam llogar són espectaculars... El temps... bé amb tempesta inculïda i tot!! Però tot i així vam poder anar a la piscina i a la platja, i gaudir de lla tranquilitat d'un càmpig al setembre...
Ah! Evidentment jo no em vaig oblidar de cel.lebrar l'Onze de setembre amb senyera incluïda!!!

Ara només ens queda passar un any per poder-ho tornar a repetir :)

La brutalitat humana no té límits

Tots aquells que heu estat al nostre pis sabeu com són els baixos, doncs bé, fa un mes vam tenir canvi d'inquilins (com tots sabeu tot l'edifici és de lloguer), que la primera cosa que van fer quan van arribar va ser arrencar les fulles d'un arbust que hi havia i trencar-lo per la meitat. Tres setmanes després i amb els restes de l'altre arbust (que els molestava tant i més) encara tirades pel pati, han fet aquesta proesa... Han tallat per la meitat l'arbre que hi havia i l'han arrencat. Així ho han deixat, feta la feina han marxat, veurem ara el què triguen a treure'l.

A mi aquestes coses em dolen a l'ànima, la brutalitat humana que en alguns els fa creure superiors, pobra planta!!!
I la meva pregunta és, amb el tamany d'aquest pati, et fa nosa l'arbre?????????
Doncs es veu que si, que els hi molesta més l'arbre que la correspondència de la bústia que encara no han buidat!!!
Com diria aquell... "En dos palabras IM PRESIONANTE"
Sincerament a mi coses com aquestes m'ho diuen tot de la presona... molt poca sensibilitat, per descomptat.

Seguirem informant...

I ara la platja!!!!

Hola a tots!

Avui escric una petita reflexió. I ara la platja! I em refereixo al fet de que ara toca col.lapsar la platja... però no per anar tots a la vegada a torrar-nos al sol, i haver d'aguantar els que tenen la música a tot drap, els venedors ambulants, els que juguen a les pales aprop de l'aigua o els que juguen a pilota... ara pots contemplar l'estol de barques, barquetes, vel.lers i catamarans a l'horitzó i no tant a l'horitzó...

I em direu, doncs tampoc n'hi ha per tant!!! Doncs al meu entendre si, ja que tu poses el cap a sota l'aigua i pots escoltar el soroll de les turbines dels motors ja que l'aigua és un gran transmissor de les ones, i no tan sols això! si no que jo em pregunto... Veient que la gent no té cap mena de mirament en llençar tota mena de deixalles per la finestreta del cotxe quan van per la carretera, creieu que els usuaris de les embarcacions no llencen cap mena de desperdici per la borda a la inmensitat del mar? A mi se'm fa difícil de creure i més veient el comportament global de la societat actual, en la que no només hi ha gent que no creu en el reciclatge, si no que obstaculitza a aquells que si creiem en ell com a futur per la sostenibilitat; però en tot cas aquest serà el motiu d'un altre post.

I tornant a les barques, barquetes i derivats, tots els que condueixen aquests vehicles tenen el corresponent títol de patró? A partir de quina embergadura és obligat la posessió d'aquest?

Espero que això només quedi en una mera annècdota en el canvi d'hàbits dels usuaris de les nostres platges i no vagi més enllà.

Benvinguda

Avui em proposo començar un altre blog a veure si amb aquest hi ha més sort. El meu problema és la constància... em costa posar-me a escriure... però sóc bastant perceverant i per tant ho torno a intentar. No sé ben bé que hi explicaré, suposo que coses que em passin pel cap, ja siguin més o menys crítiques.

Aquells que em coneixeu, ja sabeu que tot i que no puc dir que sóc una noia de poques paraules (m'encanta parlar... i és una de les coses que més trobo a faltar quan passo temps sola) a nivell de posar aquestes paraules sobre un suport se'm fa un món. Tot i així faré l'esforç i espero que part d'aquest blog pugui arribar a ser d'interès...