Tornem-hi. A veure si aquest cop és la bona. Aprofitaré per escriure aquí els meus pensaments i disertacions, ja que trobo que hi ha certes coses que no cal anar espamejant-les a Facebook. Qui vulgui que entri i llegeixi.
Aquest cop no han passat set anys, només n'han passat poc més de dos. Com ha anat? Doncs no em puc queixar, moments millors i moments pitjors.
A tots els que esteu passant per moments difícils, sobretot als que esteu en busca de feina, no defalliu, precebereu, a la llarga tot s'encamina.
El maig del 2018 va ser el meu moment d'inflexió, quan ja semblava que la cosa no es podia torçar més, tot es va encaminar com si fos un dominó.
A mi se m'acavaba ja la prestació d'atur i, a més, just començàvem l'aventura d'una hipoteca, ja que després de 7 anys vivint en el mateix habitatge, pagant religiosament el lloguer, per renovar el contracte ens oferien apujar-nos les mensualitats un 20%. Inassumible.
Així doncs, després de buscar (no massa, també ho haig de dir) vam trobar el nostre niuet a un preu assequible (sembla impossible, però és cert) amb una hipoteca raonable.
Per una part, allò que s'havia espatllat començava a reconduir-se de manera satisfactòria; Per altra banda quedava l'assignatura pendent de trobar feina. I després de mesos i mesos d'enviar currículums i de fer algunes entrevistes (no massa) resulta que em van trucar, algú havia apostat per mi!
Vaig entrar a treballar a la Genralitat com a reforç d'auxiliar adminsitratiu...! I vaig fent camí. No em puc queixar. Així doncs, no defalliu! Tot arriba!
Ara doncs fa un temps que estic immersa en una nova etapa de la meva vida. I tal com he dit, espero poder plasmar aquí, les meves opinions sobre el món que m'envolta i els temps que ens han tocat viure.
